Argument

        Era un divendres per la nit, un grup d'amics; Lluciana, Santi, Cinta, Màxim...., decidiren sortitr de festa, com quasi tots els joves a la seva edat solen fer. Anaren a una discotèca, ballaren, begueren i disfrutaren de la nit. Fins que a un d'ells, se'l va ocòrrer que podien fer alguna cosa diferent aquella nit, per riure i canviar una mica el ritme de sempre. Aquest proposà anar a un camell que els pogués vendre qualsevol cosa. Aquest els va oferir unes pastilles, que més endavant esbrinaren que es tractava d'una substància derivada de l'èxtasi anomenada eva.

         Pocs minuts després de prendre-la, la Lluciana, una de les que anava amb aquest grup d'amics, se li va assentar malament el que havia pres, i es desmallà al terra de la pista de la mateixa discotèca. Tots els seus amics que la acompanyàven, s'assustaren moltéssim al veure a la jove a terra. La portaren a l'hospital i allí els digueren que la Lluciana havia entrat en coma. No es sabia  com estava la situació, no es sabia si era molt greu ni res, ja que per als metges era difícil averiguar el que li passava sense saber què era exactament i què contenia el que havia pres. Tots els seus amics, avisaren els familiars de la Luciana i tots els altres amics que aquella nit no pogueren sortir de festa; l'Eloi i la Loreto.
Eloi tenia una relació molt bona amb la Lluciana, ja que havien set parella i encara s'estimaven una mica. Amb la Loreto, la Lluciana també es diua molt bé, ja que es podia dir que eren íntimes amigues. La Loreto tenia un  greu problema amb el menjar. Era anorèxica, ja que tot el que menjava, uns mints més tard, ho vomitava. Estava en molt mal estat i si la situació no millorava patia el risc de morir.
Passaven les hores i la situació no millorava, tothom es trobava a l'hospital; amics, familia, periodistes, inspectors... esperant alguna resposta dels metges i desitjant que l'adolescent no mori.
Per molt que la Lluciana no pogués obrir els ulls ni tampoc parlar, ella podia escoltar les converses, sentir coses i pensar. Mentre la Lluciana seguia en coma, els seus amics, junt als inspectors, per ajudar una mica als metges, decidiren anar en busca del camell que els va vendre aquella pastilla, per així averiguar de què es tractava.
La Loreto, seguia amb els seu problema d'anorèxia i poc podia fer per ajudar la seva amiga ja que estava molt dèbil.
Ja era dissabte, i la Loreto estava dinant, però per molt que mengés ella sabia que més tard ho treuria tot. Però aquell dia va estar diferent, ella, anà al bany i en quan s'ajupí per vomitar, va veure, en l'aigua, el reflex de la cara de la seva íntima amiga, que continuament, li deia que parés de fer això i que si no menjava, acabaria morint. Finalment, la Loreto no va vomitar, i es va prometre a sí mateixa que a partir d'aquell moment, ja mai més tornaria a vomitar el menjar a propòsit, i tot gràcies a la seva amiga, tot per a que la Lluciana tengués forces i valor per a poguer salvar-se a sí mateixa, igual que ho farà ella.
Els amics de la Lluciana i els inspectors, finalment, pogueren aconseguir una pastilla de les que van prendre la nit passada, encara que els va costar molt esforç.
Passat un temps torts es tornaren a trobar a l'hospital on es trobava, encara, la Lluciana, que finalment passades moltes hores de sofriment, tristesa, carinyo, por... des de que l'accident passà, l'adolescent despertà del coma. Tothom quedà molt content de que la jove se'n hagués pogut ensortir d'aquesta mala passada.

        Des d'aquell dia, els amics que sortiren divendres, i els que no també, aniràn més en compte  amb segons quines decisions prenen en la vida, ja que se'n han adonat que pel simple fet de voler passar-ho bé una nit, podrien haver perdut a una de les seves amigues més estimades.